Traços

 

Tardor i nostàlgia. Traços, fragments de memòria. Records.

 

Avui el J., un infant que alguns matins acompanya el seu germà petit a la classe on va començar ell mateix, uns anys abans, el seu camí a l’escola bressol, s’ha endut una fotografia d’ell pintant quan tenia poc més d’un any que havia estat durant la seva estada a l’escola penjada a la paret de la sala principal de l’escola. Una imatge que tractava de documentar les capacitats expressives de la petita infància. En el moment de l’entrega, recordem temps passats i ens fem una abraçada que sento profunda. A la tarda, quan la mare torna, comenta que la fotografia ha estat un èxit quan el J., molt emocionat, l’ha mostrat als seus companys/es del CEIP on ha començat un nou camí.

 

I recordo tot el que vam viure junts el curs passat, amb el J. i tots els seus companys/es, en el nostre petit i estimat racó artístic. Un racó que va néixer amb la idea que els infants puguessin tenir l’oportunitat diària d’expressar-se artísticament amb total llibertat, sense la necessitat d’un adult que decideix què fer i quin material ofereix i amb la convicció de la competència d’un grup de 20 infants d’entre 2 i 3 anys. Va ser un intent, molt rudimentari (el qual cal seguir repensant per fer-lo més ric i ple de possibilitats), però que sento que va ser, en cert sentit, “subversiu”. Subversiu perquè em va permetre replantejar el meu rol com a educadora i perquè crec que va fer evidents les extraordinàries competències dels infants i les seves infinites potencialitats expressives. Competències que vaig tractar de documentar en el diari de grup. Un diari entès com un teixit de situacions, comentaris, interpretacions i emocions que van tractar de deixar constància dels nostres traços.

 

Alguns fragments del nostre diari de grup:

                                                                     25 de maig de 2013

 Hem muntat un “racó elàstic”!*

* Racó elàstic: concepte creat per Lo. (2 anys i 11 mesos)  

 

mansNoor     

L’A., un infant de tres anys i un mes, apareix aquest matí amb un dibuix amagat darrera l’esquena mentre la mare ens explica que és un regal per un company del grup, el N., que avui fa tres anys. L’A. ha volgut fer aquest detall a casa seva després de rebre una invitació de N. convidant-la a la seva festa d’aniversari.

L’A. no vol ensenyar el dibuix ni guardar-lo al seu armari, el manté plegat i guardat entre les seves mans. Mentre els seus companys i companyes juguen lliurement per racons, l’A. resta asseguda i concentrada amb el seu petit tresor. Una estona més tard, arriba el N. i es produeix l’entrega. El N. fa un somriure fugaç però intens. L’A., un cop amb les mans lliures, es dirigeix cap al racó artístic que acabem d’inaugurar i que és en plena ebullició,  amb molts infants en acció, i comença a observar tot el que està succeïnt en aquest nou espai.

Hi ha infants que pinten a la taula, altres prefereixen estirar-se a terra, o pintar sobre els bancs on habitualment seuen, altres han descobert les maquinetes i no paren de fer punta als llapis i alguns han descobert que les ceres també pinten la cara, les mans i els braços i que si es pinten el cos de vermell el resultat és molt potent! I enmig d’aquest espai de creació, l’A. ha decidit manipular peces de construcció de molts colors.

El racó es va extenent per tot l’espai de manera natural i vaig descobrint les traces invisibles dels infants: un grup de llapis de tonalitats roses agrupats en un banc que imagino que una estona abans unes mans actives han seleccionat d’un cistell ples de colors; una fila de cadires amb un llapis de color a cada una que em fa pensar en un cos representant el seu particular recorregut;  traços de ceres barrejades amb puntes de llapis a terra que deixen constància del procés viscut…

Mirem pintures d’alguns artistes com Boticelli, Matisse o Van Gogh i decidim exposar-les a la paret amb les nostres obres.

Molts infants miren les obres ja penjades i busquen la seva o pregunten per l’obra d’un company/a, altres diuen quina els agrada més, un infant comenta que La Primavera de Boticelli li recorda a “la Virgen María” i un altre respon que són fades que volen al bosc.

Mentre recullo, trobo en un racó un cistell ple de peces de color blau que algunes mans s’han ocupat de seleccionar de dins d’una gran caixa plena de peces de molts colors. L’A. s’apropa amb un somriure i em mostra la seva obra: una construcció amb peces d’un únic color, blau.

No sé si les parets i els traços dels infants poden mostrar el procés que hem viscut, però ha estat tan intens com les mans d’A. guardant els seus traços dedicats a N. aquest matí. I és que les mans dels infants guarden el millor tresor, són mans que pensen. I que fan pensar molt (a qui les observa) sobre les infinites capacitats dels infants.

La Lo., una nena del grup diu que hem muntat el racó “elàstic”! (serà perquè l’art i el fer amb les mans ens flexibilitza el pensament i ens fa sentir actius i lliures!)

 

29 de maig de 2013

D’aquaris i emocions…

 

“L’entorn ha de ser una mena d’aquari on es reflecteixin les idees, la moralitat, les actituds i les cultures de les persones que hi viuen.”

Andrea Branzi. L’entorn. Catàleg de l’exposició Els cent llenguatges dels infants

 

No sé si l’entorn que enmarca l’espai del racó artístic que aquests dies estem construint els infants de 2 i 3 anys a qui acompanyo, les seves famílies i jo mateixa, reflecteix tot el que succeeix entre nosaltres, però espero que contribueixi a visibilitzar les extraordinàries capacitats dels infants quan se’ls tracta a l’alçada de la seva intel.ligència, amb llibertat i confiança.

No dono a l’abast a recollir tot el que estem vivint plegats. Només sé que avui he rebut molts regals: un pare que s’asseu a pintar amb la seva filla mentre m’explica alleugerit que és el primer moment en que para en tot el dia; una nena que li regala al seu pare un bell retrat; infants que comencen a representar el món amb els seus dibuixos i que omplen l’entorn d’arcs de sant martí, pluges, tempestes, focs artificials i balenes; un pare que s’asseu amb el seu fill i un company del grup a la falda a observar la pintura de La primavera de Boticelli en absolut silenci; infants que remenen les seves carpetes d’artista i comparteixen creacions amb un profund respecte pel material; infants que a l’hora del pati decideixen que desitgen pintar i troben les portes obertes per poder satisfer el seu desig i que pinten amb una calma inimaginable sense la presència de l’adult i tants d’altres moments que se m’escapen…

I un simple dibuix d’un arc de Sant Martí de L., una nena del grup, que després de dos cursos d’intensa recerca amb tots els seus sentits per descobrir l’arc de Sant Martí, avui l’ha representat gràficament. I en mostrar-me’l li he recordat que el curs passat el va representar amb cadenes en una sessió de joc heurístic i m’ha dit:”-si, amb les cames!” Potser se’n recorda perquè hi ha fotos que ho documenten i que sovint mirem, però pel seu somriure i la seva postura m’agrada pensar que és un aprenentatge viscut amb el cos i amb tots els sentits que l’acompanyarà per sempre.

Avui he plorat d’emoció, petites llàgrimes silencioses mentre expressava als infants la meva satisfacció per compartir part de la vida amb ells. Les emocions també hi caben al nostre aquari i ens agrada compartir-les. Moltes gràcies, petits i petites artistes!

arcstmartiLaia

elmeupareA

arcstmartiDavid

anonim

 

31 de maig de 2013

  MISSATGES

 

“Les històries que aquí s’expliquen pertanyen al món de les relacions, de l’amistat, de les paraules parlades i de les paraules escrites. Només aparentment simples i immediates, en realitat neixen d’un treball llarg i delicat de convivència. La trama de comunicacions està submergida, és persistent i subtil, totalment subtil per poder passar inadvertida als temps, als ritmes, als esdeveniments previstos i programats. Però en aquesta feliç circumstància s’ha creat una afinitat tan sensible entre l’infant i el seu ambient que permet a la trama desenvolupar-se amb llibertat(…) Així les competències comunicatives troben les ocasions justes per desplegar-se passant de l’objecte al missatge i a l’escriptura alfabètica, en un joc de reciprocitat que s’escapa de formalització; destí insòlit per als fets comunicatius, que normalment són víctimes d’empresonaments, regulacions externes i esquematitzacions (…) L’aspecte més fascinant és aquest món unificat que els infants aconsegueixen construir al voltant dels objectes, gràfismes i paraules, en un espai comunicatiu obert en el qual troben la llibertat i el gust d’experimentar-se.”

 

 Simona Bonilauri, Tiziana Filippini. Missatges. Els cent llenguatges dels infants

 

Avui és la festa d’aniversari de N. i el grup està molt content de celebrar-ho tots junts en sortir de l’escola. Es nota un ambient especial, d’alegria general. Els infants quan van arribant es saluden càlidament entre ells i expliquen a pares i mares que aquesta tarda hi ha festa grossa. Alguns infants decideixen pintar al racó artístic, altres es curen les ferides al racó de metges i metgesses o preparen cafès per esmorzar al racó domèstic.

Tres nenes decideixen que el seu dibuix sigui un regal per N., que en arribar rep el millor regal del món: una pilota, un camí de colors i una col.lecció de coses contingudes en un simple paper. Un paper que recull tota una història de relació i lligams, un regal fet comunicació, de relació amb l’altre a través d’un objecte fet missatge.

Després d’aquesta primera estona de joc lliure, rebem la visita d’un grup d’infants de P3 de l’escola veïna i sortim a jugar a l’exterior. L’A. ens deixa un bell missatge de guix.

 A la tarda el racó artístic segueix en ebullició, dansa de mans que pensen, ball de gargots i traços que tracten de representar el món. Alguns infants pinten, mentre un petit grup remena les carpetes d’artista on cada infant guarda les seves creacions i fan comentaris sobre els dibuixos. Dues nenes discuteixen sobre un dibuix. La C. diu que hi veu un “pajarito” mentre l’A. diu que “así no se pintan los pajaritos!” La C., autora del dibuix, afirma que és un “pajarito” i s’acaba la discussió mentre segueixen remenant amb gran interès i un impressionant respecte, les produccions dels companys/es.

L’espai de creació és ple de moviment autogestionat, ric en missatges (i relacions) que circulen en llibertat i que donen forma al món que els infants de 2 i 3 anys estan descobrint amb gran capacitat, curiositat i il.lusió.

Quan tornem dilluns, el dibuix de guix serà invisible, però el missatge seguirà present: el desig d’una escola on tots els infants se sentin com a casa, protegits i alhora lliures per créixer junts, en una xarxa de missatges, sabers i relacions que permetin descobrir el món amb esperança.

 

missatges

 

_____________________________________________________________________________

Gràcies a L., A., Lo., O., P., M., Dv., Dn., An., Ar., G., R., N., C., Ax., Nr., E., Ra., Mi. i J., els infants amb qui vaig aprendre a seguir descobrint el món amb esperança i que m’inspiren a seguir aprenent.

Enviar comentari

  

  

  


*

pots fer servir aquests HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>